La Júlia Martínez-Illescas ens proposa avui el primer tema de debat:
Els treballadors temporers no tenen dret a la reagrupació familiar. Això ja ho sabem.
Però què passa, si els dos progenitors treballen com a temporers?
Han de deixar els fills al país d´origen?
Vaig coneixer el cas d´una parella de temporers al país, el bebè de la qual no tenia cobertura de la CASS, perquè no el podien tenir legalment al país.
Hi ha nens a Andorra sense escolaritzar a causa d'aquest problema?
Crec que el tema de la reagrupació familiar s´ha d´actualitzar.
5 comentaris:
Fa un temps es va detectar - com bé apuntaves- aquest mateix problema en l'àmbit escolar.
Un grup de nens no anava al cole perquè els seus pares no estaven regularitzats o no ho estaven ells.
Des del ministeri ens van dir que els casos detectats s'havien regularitzat, i ara - en teoria- no passa.
La llei - això sí- continua pendent de les reformes pertinents.
És el que passa quan l'efecte de lleis obsoletes no repercuteix directament en qui promou les lleis.
Com a exemple: recordeu quan les vídues havien d'esperar noséquansmesos abans de poder-se casar?
Jo crec que es un tema greu que un nen no tingui el dret d´estar amb els seus pares, i pels pares no tenir el dret d´estar amb els seus fills.
Igualment que un nen no tingui dret a poder vacunar-se i accedir als serveis de seguretat social o a l´escola....
La solució seria que si els dos progenitors estan treballant com a temporers, o en el cas de families monoparentals el que té la custodia ,han de poder tenir els seus fills.
La deixadesa i l'hipocresia de la nostre tant benestant societat sembla no tenir límits . I clar, l'hipocresia porta com a bagatge la incoherència i la deshumanització. Els paisos rics ens omplim la boca parlant de drets humans i de protecció a l'infància. Crec que el nostre teixit social està ple de forats que porten a nous models d'esclavituds a aquells més desfavorits.
Tothom sap alló de que recolliràs el que sembris.
Si no ens mostrem contraris a normes que denigran als nostres iguals, que serà de nosaltres?
doncs, que acabarem menjant amb cullera de fusta, com deia en Tolstoi.
Els que tinguin què ficar a la sopa, és clar!
Publica un comentari a l'entrada