Comentari de Júlia Martínez-Illescas

Volia expressar les meves felicitacions pel llibre encarregat per la UNICEF al CRES ( IEA) :
"Estudi sociològic sobre la Infància i la conciliació de la vida personal i laboral a Andorra".

L´objectiu de l´estudi es (cito textual):

"Estudiar la percepció que tenen de la seva situació actual les mares treballadores d´Andorra en relació al grau de conciliació assolit en la seva vida personal, familiar i laboral, i les conseqüencies i repercussions en aquestes mares i els seus fills/es, d´un eventual baix nivell de conciliació, si -com era de preveure - es donava el cas."

La realitat és la que és.

La mare treballadora és la que porta el que podem anomenar "pes de la llar", i qui en el dia a dia ha d´arribar a conciliar les tasques familiars i laborals ( el que es coneix per doble presència) , i en canvi l´home té un paper d´ajuda o de cooperació puntual però no de corresponsabilització en les feines domèstiques que es el que seria desitjable.

Durant l´estudi es fa referència varies vegades al pare, comparant els diferents rols social i familiar que assumeixen l´home i la dona.

Cita l´estudi Aztarcoz i d´altres que revelen que les dones dediquen quasi tres vegades més de temps al treball domestico-familiar que els homes i assenyala com a base de la dificultat de conciliació que tenen les dones aquest desigual repartiment de les responsabilitats domèstiques.

Aquesta desigualtat també és un condicionant perque les dones tinguin més problemes d´accés al treball, ocupin llocs de menys responsabilitat i menys qualificats, i tinguin menys oportunitats de promoció dins l´empressa.

També es la causa de que hagi una segmentació de l´activitat laboral en funció del gènere ( la dona escull professions que li permeten una millor conciliació, com p.ex. mestra).

Com a resultat la dona té més precarietat laboral i moltes complicacions per arrivar a la conciliació, repercutint això en la seva qualitat de vida i la seva salut, i per supossat en la dels seus fills/es.

L´estudi valora la legislació andorrana com una legislació de mínims sobre la matèria, ( ¡llàstima que la majoria dels nostres parlamentaris al Consell General no creguessin necessari la creació d´una comissió parlamentaria per polítiques d´igualtat ! ), i ademés poc coneguda per les treballadores i per les empreses.

També troba a faltar manca de institucionalització i reglamentació de mesures de conciliació en les polítiques d´empresa, amb l´impediment de no disposar de negociació centralitzada amb organismes sindicals de representació dels treballadors/res.

Fa referència igualment a que el suport estatal andorrà en matèria de prestacions socials es força reduit, amb llindars per rebre ajudes massa baixos.
I com és d´esperar, la fallida de la conciliació dona conseqüències nefastes pels infants, la familia i al final de tot, per la societat.

Com veieu l´estudi conté sobrats arguments per fer una bona reflexió, i moltes vegades, al llegir els testimonis d´algunes de les dones que hi han participat, alguns molt emotius, se´n desprén que passen per situacions molt difícils de suportar i que de ben segur després es poden manifestar com a transtorns emocionals.

Finalment deixa constància que es necessari intervenir des de tots els àmbits: legislatiu, social, empresarial i familiar.

Cal un canvi en les pautes socioculturals que continuen generant una divisió sexual de rols en l´àmbit domèstic. Hem de trobar les millors estratègies per implicar al pare i concienciar-lo de les conseqüencies de "no compartir" el treball domestico-familiar, també ho ha de fer el món empresarial , i finalment tota la societat.

A Espanya s´ha entrat a tràmit parlamentari una llei específica per la igualtat de gènere.

A Andorra, que tenim tendència a copiar dels països veïns, perque no ho fem en aquesta ocasió ?