REFLEXIONS d'Angelina Mas

Sempre he pensat que el pressupost hauria de ser un document similar a una declaració jurada on els polítics es comprometen a utilitzar els diners públics per a la realització d’uns projectes molt concrets a llarg de l’any.

A més a Andorra, donat el volum del pressupost (inferior per exemple al de TV3) hauria de ser molt fàcil ajustar aquestes quantitats.

El que passa en realitat és que any rera any, es presenten uns pressupostos amb una pla d’inversions super-inflat i unes despeses de funcionament que no paren de créixer. Tot i que en l’obra pública no es realitza més enllà del 50 al 60% del pressupost (i les obres s’acaben 4 o 5 anys més tard del termini previst i costen 3 o 4 vegades el preu inicial) curiosament, s’acaba gastant la totalitat del pressupost.

Primera conclusió: No hi ha rigor pressupostari

Uns exemples:
Ø Tres anys consecutius el Govern s’ha oblidat de pressupostar la sal per les carreters
Ø Al novembre del 2005 s’efectua un canvi de partides per un valor de 9M. d’euros per pagar les despeses de llum, aigua i gas-oil que s’havien oblidat de pressupostar.

Segona conclusió: Manca planificació i control pressupostàris.

En partides com els serveis socials, i segurament per falta d’un projecte concret i d’una voluntat d’abraçar unes polítiques clares, es van repetint unes xifres purament hipotètiques que s’inspiren en la partida pressupostada l’exercici anterior, sense tenir en compte ni l’executat ni les variacions que hi hauria d’aportar la posta en marxa d’un programa i les lògiques desviacions de la seva evolució. També seria convenient que, juntament amb les xifres, es precisés els objectius a assolir i els indicadors que haurien de permetre valorar el grau de consecució dels objectius o d’acompliment del projecte. Si la progressió d’una obra es veu físicament i també quan s’acaba, seria lògic que per programes socials es tingués accés a unes memòries amb els resultats detallats (em pregunto però si es fan).
Uns exemples concrets:
Ø Desprès de 5 anys d’un Pla específic per a la dona ens podem preguntar:

Que ha canviat en casos de maltractament?
Ha millorat la participació de la dona en la societat?
Que s’ha fet per la igualtat d’oportunitats? L’accés al treball és equitatiu per dones i homes?

Ø I si mirem el Pla d’atenció per a la gent gran? El total destinat sembla molt maco: 2.046.260,88€ però si ho analitzem amb més detall veiem que d’aquesta quantitat:
890.600,06€ correspon a les pensions no contributives (gràcies a De Gaulle) pagades gràcies als ingressos de l’emissió de segells de correus francesos.
249.882,91€ es dediquen a Jornades esportives per a la gent gran, Targeta magna, Dia internacional de la gent gran, Festa magna i Jocs de la Mediterrània.
847.026,88€ és la subvenció que el Govern aporta a la Residència Solà d’Enclar.

Per pensions d’atenció social s’han reservat 58.746,05€, els anys anteriors se’n va pressupostar uns 55.000€ i es va reconèixer en el debat del pressupost que no se n’havia gastat cap en no disposar de la nova llei d’atenció social que ha de contemplar les pensions d’atenció social i d’atenció social excepcional... No comment!

Tanmateix els animals de companyia compten amb 120.000€ de pressupost i ells no han d’esperar cap nova llei!