25 d’abril 2006

Tal dia ha fet un any

Reflexions del Grup de Dones per a la reflexió i l’acció
sobre el primer any de Govern Pintat


Al llarg d’aquest any el Grup ha seguit debatent al voltant de diferents temes relacionats amb la dona i alguns més estretament vinculats a l’acció del Govern. L’avaluació d’aquests temes no és precisament positiva, més aviat al contrari, constatem que de les nostres demandes poques se n’han complert i que dels temes candents relacionats amb la dona, pocs s’han arribar a tractar.

En la vessant social, ens felicitem que s’hagi produït un acord entre els grups representats al Consell General per consensuar les lleis socials, arribant a una llei de mesures urgents (algunes d’aquestes mesures les havíem demanat en el nostre primer Manifest de l’any 2004 i posteriorment). Tot i això, seguim observant deficiències, entre d’altres, en el suport a les famílies, en la protecció de la maternitat i en la potenciació del rol de la paternitat.

Seguim trobant a faltar un marc normatiu laboral i accions concretes que afavoreixin solucions de caràcter pràctic per a la compaginació de la vida laboral i familiar de les famílies, així com accions reals per a que a hi hagi equiparació salarial entre dones i homes i igualtat en l’accés al lloc de treball.
Les polítiques de prevenció i de control per promoure la igualtat i la no discriminació per raó de gènere en tots els àmbits segueixen sent, al dia d’avui, deficients.

Malgrat algun estudi esporàdic genèric, no s’han realitzat estudis concrets per detectar i avaluar l’evolució de la situació real de les dones a la nostra societat (canvis socials, causes de marginació, situació social i econòmica, feines domèstiques, cost real de la vida...), ni l’establiment de criteris o indicadors per avaluar el sexisme en els àmbits educatiu, laboral i dels mitjans de comunicació.

Les campanyes de conscienciació social encaminades a afavorir la igualtat i l’educació no sexista (compartir les feines de la llar, educar en la igualtat nois i noies...), i la lluita contra el poder de la imatge de cert prototipus femení de moda (fomentant la no discriminació per raó d’edat, de físic o d’imatge) han brillat per la seva absència.

Finalment, en relació a les actuacions en casos de violència domèstica, hem de constatar que des de la creació del Protocol d’actuació de l’any 2001 i malgrat reiterades afirmacions de la seva actualització no s’ha produït cap canvi al respecte. Observem un funcionament deficient d’aquest protocol i una demanda senzilla, que s’ha fet reiteradament des del Grup, de la posta en servei d’un número de tres xifres per a facilitar l’atenció a les dones maltractades, no ha estat mereixedora ni d’una resposta per part del Govern.

Finalment per acabar amb una nota positiva, ens cal remarcar que tot i no ser paritari el govern, per primer cop podem comptar amb una portaveu femenina.

Esperem que en el que queda de mandat governamental, des del nostre Grup, puguem fer una avaluació més positiva, constatant polítiques reals i accions concretes destinades a afavorir la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits, i que es recollint les nostres reflexions i demandes publicades en els diferents manifestos que emetem i que van encaminades a promoure una societat més igualitària i justa.