Ablació, més a prop

extret de : www.canalsolidari.org

Segons xifres d'ONG com Unicef, cada any prop de tres milions de nenes són sotmeses a l'extirpació del seu clítoris o, en el pitjor dels casos, també dels seus llavis genitals majors i menors.

Les organitzacions humanitàries denuncien que la mutilació genital, que es continua realitzant de forma habitual a 28 països africans i algunes regions asiàtiques, és una forma de violència contra la dona que va contra drets fonamentals com el de la salut.

Diferents estudis, inclosos els que realitza l'Organizació Mundial de la Salut (OMS), han mostrat que la mutilació genital femenina genera danys físics i psicològics en les nenes. Les seves conseqüències poden anar des de greus infeccions urinàries, complicacions en el part fins a un major risc de contagi del VIH/sida, a més de comportar traumes emocionals i psicològics. Les entitats socials també recorden que l'ablació priva a les dones de viure i gaudir plenament de la seva sexualitat.

Però en països com Etiòpia, Kenya, Nigèria, Somàlia o Sudan l'ablació és un costum social i cultural complex, que en la majoria de casos té com a comú denominador la falsa creença que una dona que no hagi passat per l'ablació genital és impura i no està preparada per al matrimoni.

De fet, els mitjans de comunicació han tornat a posar en les últimes setmanes la seva atenció sobre aquest drama, principalment, perquè s'han començat a detectar casos de mutilació genital en països europeus i en diverses ciutats nord-americanes.

El passat mes de desembre, per exemple, un jutge català va impedir el viatge d'una nena al seu país d'origen, Gàmbia, al sospitar que els seus pares l'anaven a sotmetre a aquesta pràctica.
Aquesta actuació ha estat possible gràcies a la llei aprovada pel congrés en 2005 per a poder perseguir l'ablació de clítoris fora de l'Estat espanyol.

ONG i moviments socials aprofiten aquests dies per a engegar campanyes i convocar actes de repulsa contra aquesta pràctica. Médicus Mundi Andalusia ha estat una de les entitats més actives i ha organitzat la ‘Jornada de lluita contra la mutilació genital femenina’. Amb el lema ‘MGF: més que un problema de salut. Abordatge i prevenció’, l'ONG engega una campanya informativa en la qual dóna a conèixer els seus projectes de suport a les associacions de dones de Burkina i Mali que lluiten contra aquesta pràctica.

Tal com expliquen des de l'ONG, a Marigat les nenes contreuen matrimoni entre els 12 i 14 anys, i segons les creences de les tribus, només una dona circumcidada és digna de casar-se. Com a conseqüència, les noies senten una gran pressió social per a participar del ritual d'iniciació i ser sotmeses a l'ablació.

World Vision treballa amb les autoritats sanitàries, les associacions de dones i les esglésies locals (que solen rebre a les nenes que fugen d'aquesta situació) per a realitzar campanyes i accions preventives.

En el marc d'aquest projecte es realitzen, a més, rituals alternatius que permeten a la població continuar la seva tradició, però sense incloure l'ablació. A més, s'ha engegat un programa de microcrèdits perquè les dones que viuen de realitzar l'ablació tinguin altres opcions econòmiques.

Entitats feministes com Dones en Xarxa s'han sumat a la campanya internacional que des del passat mes de desembre es ve desenvolupant a Brussel·les i que finalitza aquesta setmana amb una trobada a Adis Abeba. Aquesta campanya ha remarcat en diferents racons del món que l'eradicació de la mutilació genital femenina depèn en bona mesura de la implicació de les dones de les societats on es practica, que han de rebre suport per a acabar amb ella

Amnistia Internacional, de la seva banda, ha dirigit als governs un ‘Pla d'acció contra la MGF’ amb 10 punts a seguir entre els quals destaquen reconèixer l'obligació de posar fi a aquesta pràctica, revisar la legislacions nacionals i internacionals i establir mecanismes de consulta i col·laboració amb sectors no governamentals, organitzacions internacionals i organismes de l'ONU que treballin en el camp dels drets humans, la salut i el desenvolupament.

El camí, més que per prohibir, passa per donar alternatives.