Publicat al diari AVUI.
El sexe és vital.
Les coses es veuen des d’una perspectiva molt més positiva després d’una experiència sexual reeixida.
Potser és per això que investigadors de tot el món dediquen esforços i calerada a esbrinar els ingredients necessaris per garantir un bon orgasme.
Fa deu anys, els homes van poder exclamar: “Al·leluia!”.
Els laboratoris Pfizer van descobrir la píndola miraculosa: Viagra.
Des de 1998, 30 milions d’homes han vist com l’apatia del seu membre es convertia en una vigorosa trempera pels efectes de la blava amiga.
Fabulós.
Ara bé, quedava feina per fer.
Dubto que la totalitat d’aquests 30 milions de mascles siguin homosexuals o aficionats, únicament, al sexe en solitari.
Quedava per solucionar l’apetència sexual de la femella.
O és que les dones no tenen problemes sexuals? En tenen i en una proporció més alta que els homes: un 40% de les dones, sobretot a partir de la menopausa, pateixen inapetència.
Des d’aquesta humil tribuna, i amb la voluntat de contribuir a la salut sexual femenina, fins ara ignorada, deixaré de banda els prejudicis feministes i reproduiré les conclusions d’un informe que situa els homes en el centre de la felicitat, vital i sexual, de les seves companyes.
Segons Scott Coltrane, sociòleg de la Universitat de Riverside (Califòrnia) i coautor de l’informe en qüestió, l’apetència femenina no depèn d’una nova viagra, sinó del fet que els seus marits col·laborin en les tasques de la llar.
Això, diu Coltrane, contribuirà a la felicitat femenina i, en conseqüència, augmentarà el desig sexual.
Des d’ara, si els mascles no volen entusiasmar el seu membre en va, abans de prendre la viagra, hauran de passar el motxo.
Ho hauran de fer per la igualtat.
I pel sexe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
jo no ho acabo de veure clar...
doncs jo penso que si anessim més descansades tindriem més ganes d gresca
Es evident:després d'una doble jornada, amb nens , escola, dinar , sopar, comprar , planxar, fregar, i treballar 8 hores, no es possible que es possin en marxa els mecanismes fisiològics perque el cervell segregui la secreció hormonal adeqüada que ens desperti el desig de realitzar l'acte per intentar "recombinar els gens" amb la teva parella?.
La solució es menys cansanci i més temps per la dona,i més solidaritat i més complicitat entre els dos i coreponsabilitzar-se de les feines de la llar.
Publica un comentari a l'entrada